miércoles, 3 de diciembre de 2014

Otra de huidas

Otra canción que también me ha gustado siempre, aun sin entender muy bien el significado porque nunca la había escuchado traducida, también trata de una huida hacia adelante. Habla de romper ataduras y renacer, no mirar el camino que dejas atrás y pensar en el que inicias, quizá con algo de nostalgia inevitable, que el tiempo ayuda a superar.



Esta canción puede tener mil interpretaciones, en función de las circunstancias de cada uno. A mí me recuerda a aquellos días en que salí de mi pueblo para iniciar mi vida en la ciudad, apenas recién salido de la adolescencia... como el joven Totó en la película "Cinema Paradiso":




ME'N VAIG A PEU
----------------------------------
Cal oblidar la teulada vermella 
i la finestra amb flors. 
L'escala fosca i la imatge vella 
que s'amagava en un racó. 
I el llit de fusta negra i foradada 
i els teus llençols tan nets 
i l'arribar suau d'una matinada 
que et desperta més vells. 

Però no vull que els teus ulls plorin: 
digue'm adéu. 
El camí fa pujada 
i me'n vaig a peu. 

Cal dir adéu a la porta que es tanca 
i no hem volgut tancar. 
Cal omplir el pit i cantar una tonada 
si el fred de fora et fa tremolar. 
Cal no escoltar aquest gos que ara borda 
lligat en un pal sec. 
I oblidar tot d'una la teva imatge 
i aquest petit indret. 

Però no vull que els teus ulls plorin: 
digue'm adéu. 
El camí fa pujada 
i me'n vaig a peu. 

Cal carregar la guitarra a l'esquena 
i tornar a fer el camí 
que un vespre gris remuntant la carena 
em va dur fins ací. 
Les ones han de d'esborrar les petjades 
que deixo en el teu port. 
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada 
i a les vores hi ha flors. 


ME VOY A PIE 
----------------------------------
Es preciso olvidar el tejado rojo 
y la ventana con flores. 
La escalera oscura y la vieja imagen 
que se escondía en un rincón. 
Y la cama de madera negra y agujereada 
y tus sábanas tan limpias 
y la llegada suave de un amanecer 
que nos despierta más viejos. 

Pero no quiero que tus ojos lloren: 
dame tu adiós. 
El camino es cuesta arriba 
y me voy a pie. 

Es preciso decir adiós a la puerta que se cierra 
y no quisimos cerrar. 
Es preciso llenar el pecho y entonar una canción 
si el frío de fuera nos hace estremecer. 
Es preciso ignorar ese perro que ladra 
atado a un palo seco, 
y olvidar de golpe tu imagen 
y este pequeño lugar. 

Pero no quiero que tus ojos lloren: 
dame tu adiós. 
El camino es cuesta arriba 
y me voy a pie. 

Es preciso cargar la guitarra a mi espalda 
y volver a hacer el camino 
que un atardecer gris, remontando la loma, 
me trajo hasta aquí. 
Las olas borrarán las huellas 
que dejo en tu puerto. 
Me voy a pie, el camino es cuesta arriba 
y en las orillas hay flores.